Puc Nikasilar el cilindre de la meva clàssica?
Puc Nikasilar el cilindre de la meva clàssica?
Ja ho sé, tens una moto clàssica, i segurament que té una o dues rectificades de cilindre com a mínim. Segurament has escoltat alguna vegada la possibilitat de poder nikasilar el cilindre a fi de poder obtenir més durabilitat i tenir 2 o 3 cavalls més. Però tu, a l’igual que jo, has escoltat campanes i no saps ben bé per on venen.
Segurament que has pensat o preguntat: què és i en què consisteix el procés de nikasilat. Segurament t’has preguntat alguna vegada: es pot nikasilar el cilindre de la moto clàssica?. És més dur i més durador el nikasilat que un rectificat normal?
A aquestes preguntes intentarem donar una resposta. Fa uns dies, parlant amb en Joan de Rectificadora del Vallès, i preguntant-li per el nikasilat, em va convidar a visitar el procés de nikasilat que fa NIKASIL RV de Granollers. Vaja, que m’ha faltat temps per anar a veure en què consisteix i com es fa el nikasilat d’un cilindre.
Així que, Restauralamoto va anar de cap a veure el nikasilat, ens agrada conèixer les coses i els processos per aplicar a les motos que restaurem.
Us explico.
La teoria ens diu que nikasilar un cilindre consisteix en una deposició electrolítica de níquel més carbur de silici. Normalment la quantitat de SiC (carbur de silici) respecte al níquel, pot variar, però sol estar entre el 20% i el 30%.
Que no saps què és la deposició electrolítica?
Res home, … jo t’ho explico amb un gràfic i quatre línies.
Al connectar dos elèctrodes a una font o pila, quan els introduïm en aigua (H2O) que fa de conductor, fa que es trenquin les molècules d’aigua i el hidrogen queda amb càrrega positiva i es atret pel càtode (-), i l’oxigen queda amb càrrega negativa i serà atret per l’ànode. Sabrem que això passa quan observessim la creació de bombolles a l’aigua.
Si dins l’aigua hi posem determinades sals o productes concrets que a l’aplicar la càrrega elèctrica es separin abans que l’aigua, provocarem que l’element concret que volem, amb càrrega positiva, recobreixi la peça introduïda fent-la servir com a càtode.
D’aquesta forma podem recobrir els cilindres o qualsevol altre peça.
Aplicant l’electròlisi, podem fer que el nostre cilindre quedi niquelat. El niquelat electrolític més SiC, confereix al ser dipositat sobre l’alumini una duresa especial a aquests tipus de cilindres. Aquesta duresa fa que el revestiment sigui excepcionalment resistent al desgast i molt resistent al xoc tèrmic. Tot i que en principi està pensat per ser dipositat sobre alumini, també és possible dipositar-lo en camises d’acer. Per exemple, als cilindres de les nostres motos clàssiques.
Aquí tenim un cilindre que està en ple procés de modificació i preparació per ser nikasilat i fer-lo rodar a les curses de clàssiques.
Què és el que realment li dona la duresa a un cilindre nikasilat?
Aquesta resistència s’aconsegueix gràcies a que el Carbur de Silici (30% carbur i 70% silici), també anomenat carborundo o carborundio, té la mateixa estructura que el diamant.
El níquel + SiC es diposita mitjançant mètodes electrolítics i la granulometria del SiC de 1 a 2 micròmetres, li dona una uniformitat excepcional.
És tant dur com diuen?
Una dada important és l’índex de desgast mig TABER que és excepcionalment baix, essent de 2,6-3,9mg de pèrdua per cada 1000 cicles.
Aquestes característiques, atorguen unes grans qualitats per tal de utilitzar el níquel + SiC en la indústria de l’automoció. Una dada important és saber que aquest tipus de recobriments són més forts que els recobriments de crom dur.
Com es fa realment el procés de nikasilat?
Però be, fins aquí les dades més tècniques, ara anem a veure com es fa realment:
Com he dit, Rectificadora del Vallès i Nikasil RV, m’han convidat a veure les seves instal·lacions i poder observar de primera mà, com es fa el procés de nikasilat dels cilindres.
Tot comença a l’entrada de les seves instal·lacions. M’ensenyen les seves oficines/laboratori, en el que es fan els càlculs dels cilindres a nikasilar.
En Santi, em va comentar la teoria del procés de Nikasilat de cilindres. M’explicà les eines que utilitzen i com funciona el seu laboratori.
Aquí tenim els “cilindres“, de totes les mides, que utilitzen per fer d’ànode al centre del nostre cilindre.
Després, m’ensenyà les rengleres de piscines per fer cada un dels passos. Cada una de les piscines, conté productes específics netejadors, àcids,… per tal de netejar i aplicar el material en cada procés.
Una vegada m’han mostrat les instal·lacions, comença la feina. En Fran, es posa els guants i em mostra cada un dels processos.
Primer de tot, a la gàbia, hi posa els cilindres a nikasilar, prèviament estudiats les seves necessitats per en Santi, que ja ha fet els càlculs adients per cada cilindre.
Llavors, ja es poden posar a dins la primera piscina d’àcid a treure recobriments existents.
Realment queden nets com una patena!
A partir d’aquí, comença una de les feines més complicades que hi ha. En Fran, amb molta traça i calma, comença a posar cada un dels cilindres a una segona gàbia, un a un.
Prèviament ja ha calculat les peces que necessita i verifica amb un nivell la linealitat i verticalitat dels cilindres centrals que fan d’ànodes.
Comença a posar cada cilindre al seu lloc i verifica cada cilindre d’una forma molt curosa.
Una vegada col·locats tots els cilindres, ja sols queda una verificació i comprovació completa per que no hi hagi cap errada.
Ara toca posar la gàbia a dins de les següents piscines que li donaran el recobriment del nikasilat.
Una vegada ja tenen el recobriment desitjat, els queda els dos darrers passos. Com que en cada cilindre és molt difícil poder controlar amb exactitud micromètrica el gruix que s’hi acaba disposant, es fa passar cada un dels cilindres per la brunyidora.
Amb la brunyidora ens assegurem que la superfície quedi amb el gruix i l’acabat desitjat però, no obstant, no tot són màquines a la vida i com amb tot el que es fa preuar, la mà de l’home és vital per donar un bon acabat.
En aquest cas, és en Santi qui fa l’últim toc. Repassa, manualment, cada un dels cilindres perquè no hi hagi cap aresta ni imperfecció que pugui no fer funcionar la nostra moto com cal. Aquí el veiem amb el rotoflex manual, repassant els cantos dels transfers per deixar-los perfectes.
Finalment, després de tot aquests processos, el nostre cilindre ja està preparat per tal de poder rodar a qualsevol règim i aguantar les obertures de gas més inesperades que li demanarem.
Recordeu que les característiques es que podem obtenir al nikasilar el nostre cilindre són entre altres:
- Major resistència al desgast donant més vida útil al nostre cilindre.
- Millores en la fricció àmpliament millorades respecte a altres acabats com el brunyit sobre la camisa d’acer.
- Millores en la lubricació de l’oli que permet a la vegada règims de gir d’ús, més elevats.
- Toleràncies més ajustades, amb el que augmentem la pressió de compressió.
- Increment de la potencia obtinguda
- Permet l’augment de la cilindrada, cosa que repercuteix en la durabilitat del nostre cilindre.
- La reparació del nostre cilindre és, quasi sempre, possible.
Per acabar m’agradaria donar les gràcies a en Joan de Rectificadora del Vallès, per deixar-me visitar les seves instal·lacions i explicar-me detalladamant tot el procés de nikasilat per cilindres de les motos restaurades.
També agrair les explicacions i la paciència demostrada d’en Santi i en Fran a l’hora d’ensenyar-me tot el procès.
Ara, a partir d’aquí, sols em queda agafar el cilindre, muntar-lo a la moto i, … rum, rum, rum …
Gas al ferro!