Restauro motos i m’encanta, m’agrada, m’apassiona i em satisfà poder restaurar-les. M’agrada retornar al seu estat natural magnífiques obres d'art! Decideix-te i si vols, et dono un cop de mà.
Restauració de la Vespa 150S de 1964 – “La piccola“
Ja fa dies, per no dir temps, un dia de solellada tarda, em truca la Marta i em diu que vol parlar amb mi. Em comenta que té una vespa, una Vespa 150S de 1964, del seu pare, quan estava promès amb la seva mare.
Ai, ai, ai, … ja només començar, la història ja m’agrada. És una moto amb història familiar i no sabeu pas com m’arriben a agradar aquestes històries! … seguim …
Em comenta la Marta:
“Resulta que la moto la tinc, ja fa anys, al taller de fusteria del meu pare, parada, és clar… La moto no arranca, està una mica oblidada i la darrera vegada que es va utilitzar tenia problemes de direcció i alguna coseta més.”
Després de parlar una estona i intercanviar-nos uns emails, m’assabento d’una cosa molt important per ella: Restaurar la Vespa, “la piccola”, és una promesa!
No sé pas quants anys té ara la Marta, però el que si sé, és que li va fer una promesa en vida del seu pare, quan ella va complir-ne 40. “Pare, et prometo que restauraré la moto, la vespa, la piccola,… és part del nostre patrimoni familiar…”, li va dir la Marta (o si més no, m’agrada pensar que devien ser algunes paraules similars).
Una vegada, vista la Vespa, quedo impressionat amb el seu estat. Aquí us deixo algunes imatges:
Cada cop que vaig parlant amb la Marta, més engrescat estic amb la restauració. En aquesta restauració, la Marta, em demana tres detalls que no puc passar per alt:
Vol participar a la restauració
Desitja que es pugui conservar el màxim de peces originals possibles
Que la restauració sigui feta al taller de la fusteria del seu pare
És allà on es va quedar i és d’allà des d’on, la piccola, resorgirà eixerida una vegada restaurada.
Cap problema, mans a la moto i, … Gas al ferro!
Després de treballar-hi els dos plegats, aquí et deixo algunes imatges de com ha quedat la restauració de la Vespa 150S.
Per tal que puguis fer-te una idea de com ha estat el procés de restauració i veure el gran canvi i transformació de la moto, mira’t aquestes imatges.
També t’adjunto el video de la restauració. Desitjo que t’agradi!.
Ara sols em queda dir, que espero que la Marta porti la piccola pensant amb el seu pare, mentre acompanya la seva mare amb el sidecar.
i, … Gas al ferro!
Fotografia i poema fet per la Marta durant la restauració de la Vespa.
La última vez que estuve trasteando con la moto en el suelo agachado y al terminar me había quedado doblado como una arcallata decidí que ya era hora de cuidarme un poco y comprar un elevador en condiciones. Ni corto ni perezoso me fuí al MAKRO para comprar uno, pero nada más llegar y ver que por un elevador chino más malo que un dolor pedían casi 500€urazos, se me quitaron las ganas y probé suerte en MILANUNCIOS, ahí había elevadores de todo tipo y buenos, pero el más barato de segunda mano que tuviera una pinta “decente” costaba 600E, y como la economía no esta para hacer excesos decidí hacerme uno. El elevador no es más que una botella hidráulica con dos bastidores cuadrados que se elevan por un sistema de tijeras. Si alguno se decide a hacerlo que me llame y le doy las medidas…y si quiere comprarlo que me llame igual y le hago uno…con garantía hasta que se rompa, una vez roto se acabó la garantía…