Sanglas 400E SO
Restauració de la Sanglas 400 E SO – “La Negrita“
Ja fa temps que tenia ganes de fer un desafiament. Hi ha gent que diria que és impossible, però, a mi, els impossibles, bé… ejem, ejem, … m’encanten, na nanana, na nana nana…
Un dia vaig anar a veure a en Victor per saber com li anava amb la seva Montesa Comando i entre paraules, va sorgir la proposta de restaurar, o millor dit retornar a la vida (més avall ho entendreu) una meravella de moto, una Sanglas 400 E Servei Oficial, coneguda com a Sanglas 400 E SO.
Dit i fet, agafo la furgoneta i a buscar la Sanglas s’ha dit! O com diria en Victor… Molaaaaaa!
Encara recordo aquell dia clar, de llum intensa, de calor estiuenca, … ai, ai, … que això era una altra moto… jajaja
Ara sí, al lio, la moto que he tingut l’honor de restaurar és una Servei Oficial. Més exactament, una Sanglas 400 E SO, que ha sortit de la policia municipal de Mataró!. Jo mateix la vaig anar a carregar.
A que no sabeu, d’aquestes, quina és?
Bé, aquí teniu una mostra de com la vaig recollir… ai pobre… que diria ma germana!.
La base que he utilitzat en aquesta restauració és la de conservació i recuperació dels elements originals de la moto. Ha estat impressionant la feinada que he tingut, però, … ha valgut la pena!
Aquí tens un resum de la restauració.
Per tal que puguis fer-te una idea de com s’ha fet el gran canvi de la moto, i tot el procés de restauració, aquí et deixo un vídeo del procés.
Victor!, ara sols queda dir, … Gas al ferro!
Una mica de tècnica: Sanglas 400 E SO
La Sanglas 400 E, va ser tota una revolució, ja que s’incorpora una millora, el motor d’arranc elèctric per millorar l’arrencada. Una millora molt desitjada per tots aquells que han rebut en alguna ocasió una patada de la palanca d’arrencada. Creieume, jo l’he patit!
Amb tot, la Sanglas, si té una bona posta a punt i es fa un bon seguiment, no té per que passar res. Però no portis massa avanç d’encesa o si no…
Característiques tècniques:
Denominació comercial – Sanglas 400 E SO
Motor tipus – Mono cilíndric de cicle de quatre temps, refrigerat per aire
Diàmetre – 82,50 mm
Carrera – 79 mm
Cilindrada – 422 cc
Relació de compressió – 8:1
Potència – 30 CV a 6.500rpm
Alimentació – Carburador Amal R930/418
Dinamo – Generador 12V 110W
Transmissió primària – Per cadena
Transmissió secundària – Per cadena
Embragatge – Discs múltiples banyats en oli
Caixa de canvis – 4 velocitats amb comandament al peu de puntera
Xassís – Doble cuna en tub d’acer
Suspensió davantera – Telehidràulica
Suspensió posterior – Oscilant
Neumàtic davanter i posterior – 3.25 x 18 i 3.25/3.50 x 18
Pes en vuit – 168 kg
Velocitat màxima – 160 km/h
Capacitat del dipòsit – 16,5 litres
Consum – 3,5 litres als 100 km
Període de fabricació – 1973 fins 1976
Unitats i números de producció – 13.000 Uts del núm. 3.000 fins al 15.999*
* La producció de la 400E, en segona serie va anar més enllà de la 15.999, just a la sortida del model 500S, com a mínim fins a la 16047.
Una mica d’història
Just tres anys d’acabar la guerra civil, l’any 1942, dos germans de Manlleu, els germans Sanglas, Martín i Javier Sanglas, crearan a instàncies del seu pare, una petita empresa, Talleres Sanglas, a la barriada de Sant Martí del Palomar, a Poble Nou.
Mentre deixaven de fabricar els motors Vellino (motors destinats al reg), van recopilar informació sobre el millor dels dissenys i tecnologia alemana i l’anglesa. L’any 1944, aconsegueixen el prototip de la seva primera moto i al juny del 1945, ja estan produint en sèrie la primera moto Sanglas de 4 temps, 1 cilindre, 347cc i 14,4CV. Es la coneguda com a Sanglas nº1 i va ser presentada a la fira de mostres de Barcelona amb matricula B75205.
Una curiositat d’aquest model, és que se’n van vendre unes dotzenes d’unitats el primer any i fins hi tot, alguna unitat sense pneumàtics, recordeu quina Espanya era aleshores… prova d’això és que l’alumini utilitzat venia de coberta, cantimplores, plats, … fins hi tot, avions caiguts del cel… i així, fins als anys 60!
Algunes dates importants son:
L’any 1947, apareix la 2a sèrie de la Sanglas 350, o millor dit, la seva renovació. Fins hi tot, es presenta la primera unitat de 500cc a Espanya!
L’any 1950, apareix la Sanglas 500BS.
Al 1952, guanyen la II volta a Mallorca amb la Sanglas 350 i obtenen el rècord de la prova. Aquest mateix any, apareix a la venda la Sanglas 500 C.
Surt de la factoria SEAT al 1953, el primer cotxe, un 1400 (això no és de Sanglas, però m’ha fet gràcia). Al mateix any 53, apareix la Sanglas 1954.
Al 1955, es funda el club Sanglas a Travessera de Gràcia 22, al bar Michigan.
Al 1956, Sanglas participa als Sis Dies Internacionals de Garmisch (Alemanya), aconseguint medalla de bronze. Surten al mercat els nous models millorats de la 350/4 i 500/3
Al 1957, la guàrdia Civil, converteix, la marca catalana Sanglas, com a insígnia en la seva
motorització. Apareix el 27 de Juny del mateix any, el SEAT 600 (gas al ferro!). És al setembre de 1957, quan el RACC posa en marxa un nou servei d’ajuda en carretera, amb una moto Sanglas dotada de sidecar per portar les eines. És aquest mateix any, que s’institueix al 3 de març, com el dia del “Sanglista”.
S’inaugura la nova fabrica al 1959 a L’Hospitalet de Llobregat. Es presenta la Sanglas 295 “Cromàtica”, que no era més que es podia escollir el color, però que al mon de la motocicleta, no existia aquest tipus de possibilitat.
És al 1960, en que el NODO provoca que la Sanglas 350/4, arribi a milers de persones. Aquest mateix any, Sanglas perd el campionat d’Espanya de motocros, … li va caure la bateria de la moto!
“No hay camino malo, para una moto buena!”
Al 1961 es presenta la Sanglas militar i el 23 de febrer de 1962, apareix la primera Sanglas 2T amb motor Villiers, la “Rovena” i un mes més tard, “el Cordobés”, agafa l’alternativa a la plaça de toros de Cordoba.
Al 1964, es posa a la venda, la Sanglas 400! Un motor de quadrat i elàstic. Amb aquesta moto, Sanglas, es consolida com a proveïdor oficial d’organismes oficials (les anomenades SO). Acaba l’any amb 2.500 unitats venudes. Aquest mateix any, apareix la moto “plagable”, però cal dir que per rara, no va veure mai la llum.
No és fins al 1971, que apareix la Sanglas 400 T (d’ús exclusiu per a la població civil).
Al 1973, neix el concurs més llarg i famós de la televisió, el UN, DOS, TRES… i mentrestant al saló de París, es presenta la Sanglas 400 E.
Al 1974, Sanglas treu al mercat el disc doble de fre interior, que portarà muntat la Sanglas 400 F. Aquet sistema de fre, va ser copiat per HONDA!
Al 1975, apareix una nova proposta, un motor de 750 cc que no es va poder arribar a produir per temes de finançament a la línia de fabricació.
És al 1977, quan apareix la nova Sanglas 500 S, junt a la darrera 400!
Hola a todos, no se como empezar a contaros, por que comenze a restaurar motos clasicas, la verdad es que nunca me lo había planteado.
Quizás cosas del destino, que quiso que conociera a Rafa ( Doctor Rafael Roig. )
La cuestión es que el primer encargo que le hice fue la preciosa Montesa Comando,con la cual hizo un trabajo espectacular, y al alcance de poquitas manos que se precien a ello.
Pero la dejo de revista.
Meses mas tarde, teníamos una relación ya mas de amistad que de cliente a profesional.
y un día recibo un wassap con información de una subasta de 7 motos Sanglas de la Guardia Civil de Mataro.
Y claro, lo que el tiene de magia en sus manos, lo tengo yo de tozudo y esas motos tenían que ser nuestras, dicho y echo a por ellas, y acabaron todas en nuestros garajes.
Una de ellas es la que presenta mas arriba y que decir…….
Que lo a vuelto a clavar.
Las Motos estaban paradas y criando oxido, posiblemente desde la entrada de los Mossos en Catalunya, tenían champiñones y cerezas Jaja.
y el resultado final de la restauración es acojo nante,
mecánicamente la moto tiene una finura que jamas lo hubiese pensado,pues estamos hablando de mecánicas de 1975.
Pues funciona de maravilla, finura de embrague, frenos,dirección, etcccc,
Todos los detalles que tenia la moto de fabrica, los tiene ahora, no le falta absolutamente nada que Sanglas montara en ese año a la moto, desde las pegatinas en amortiguadores,puños originales, estribos, etc. Todoooo.
IMPRESIONANTE.
Comentaros que este tío, no es de este planeta, y restaura, no cambia piezas, restaura como antaño y eso lo hace muy especial, a parte de la gran persona que es.
Rafa tienes que estar en Discovery, te lo dije con la Montesa y lo reitero con la Sanglas.
Animaros a resucitar hierros, por que disfrutareis la tiraaaa, y podréis conocer a este Monstruoo.
Si sois moteros ayudarme a compartir estas palabras, por que quedan poquitos como el.
Victor Dieguez.
Buenas tardes Víctor!
Me da vergüenza y a la vez me encanta leer tus comentarios. Ya disfruté restaurando tu Montesa Comando y más aún me gustó que confiaras, de nuevo, en mi para restaurar “La Negrita”, alias Sanglas 400 E SO.
Lo mejor de la restauración, no ha sido hacerla si no ver tu cara de satisfacción al montar esta preciosidad!
Me encanta y me entusiasma ver vuestras caras de alegría al pilotar, en este caso, una Sanglas resucitada!
“La Negrita” ha estado muchos años aparcada en el depósito de Mataró, ahora empieza una segunda juventud y debe estar muy agradecida de que le des gas!
Te repito, mil gracias por tus palabras y recuerda … Gas al ferro!
Un abrazo!
PD: Como ya nos vamos conociendo un poco, debo recordarte que: está en ROOODAAAAAAJE!!!!!!!
He passat una agradable estona llegint. Tot i que soc mes del mon del automobil, tinc directa relacio amb el mon de les motocicletes com a familiar de Salvador Grau, creador de la marca “Salvador” al carrer Rogent de Barcelona. (viviem just al costat)
Bon dia Joan. M’agrada saber que t’ha agradat, això m’emplena! Celebro el teu vincle amb la marca “Salvador”. Qui en pogués tenir una ara. Estaven en competencia amb BSA o FN, no? Celebro el teu contacte!. Pel que necessitis, ja ho saps. Salutacions